Adscrit al moviment del Cinema Novo, per al qual redactà el manifest teòric (A estética da fame). El seu inconformisme el portà a produir un cinema original, basat en l’estètica de la violència i que reflecteix la problemàtica del seu país. L’any 1969 fou premiat en el festival de Canes per Antonio das Mortes (1968). D’altres films seus són: Barravento (1962), Terra em transe (1966), Cabezas cortadas (1970), Historia do Brasil (1973) i A idade da terra (1980).