Relligador, hagué d’exiliar-se d’Alemanya a l’època de Bismarck i residí a París i Londres, on s’uní a l’anarquisme. Repatriat el 1918 a Berlín, amb l’ascensió al poder del nacionalsocialisme hagué d’anar als EUA. Fou un gran publicista i en especial assolí una gran repercussió la seva crítica dels bolxevics després de la revolució russa. Escriví obres doctrinals, com Sozialdemokratie und Anarchismus (1919), Die Prinzipienerklärung des Syndikalismus (1920), Anarchismus und Organization (1921), Nacionalismo y anarquismo (1927), El nacionalismo (1938), etc. , i de combat, Francesc Ferrer i l’educació lliure de la joventut (1910), escrit en hebreu; Keine Kriegswaffen mehr (1919); ¿Soviet o dictadura? (1920); Des Bankerott des russischen Staatskomunismus (1921); etc. ). Però sota la influència de Max Nettlau, dedicà atenció a la història de l’anarquisme: Johann Most (1924), Artistas y rebeldes (1922), La Asociación Internacional de Trabajadores (1925), Max Nettlau, el Herodoto de la anarquía (1950), etc. Tingué un contacte molt estret amb l’anarcosindicalisme català, en especial a través de les traduccions de Diego Abad de Santillán, de l’edició de les seves obres —en força casos primeres edicions— per Tierra y Libertad, i de la regular col·laboració a revistes com La Revista Blanca, Mañana, Tiempos Nuevos, etc.