Membre de l’Assemblea prussiana i ministre del culte i de la instrucció (1848), partidari de la unificació alemanya. Abandonà la vida pública i es dedicà a l’estudi de temes socials; fou el primer representant alemany del socialisme teòric. Introduí la consideració que si els salaris no augmenten proporcionalment a la producció, es poden originar crisis generals del sistema a causa d’una superproducció, perquè es produeix més que no es pot consumir. Publicà Soziale Briefe an von Kirchmann (‘Cartes socials a von Kirchmann’, 1850).