Participà activament en el moviment no objectiu dels constructivistes amb Malevič i amb Tatlin. En el seu afany d’organitzar rítmicament l’espai a base de formes dinàmiques i d’una manera impersonal creà una obra de recerca innovadora i d’una gran influència en l’evolució de l’escultura. A partir del 1922 es dedicà a les arts aplicades.