Rodors

Tot el sector NW del terme de Moià va formar segles enrere una jurisdicció pròpia que principalment estigué sotmesa al castell de Rodors (Rossedores o Rosedorios els anys 929 i 931). Molt aviat aquest castell va passar al domini directe reial i va ésser regit pels castlans de Clarà. Des del 1381 fou de la família Planella, que el continuà senyorejant fins al segle XVII. En alliberar-se del domini dels Planella, va formar un terme autònom governat pel sotsveguer de Moianès, fins que entre el 1714 i el 1840 va formar amb Ferrerons i Sant Pere de Marfà una batllia pròpia dita de les Tres Quadres i també la Batllia Forana per distingir-la de la de la vila de Moià. Marfà se'n va separar el 1801 i pel 1845 Rodors i Ferrerons es van fusionar amb Moià.

El castell de Rodors va subsistir fins als volts del 1960 com a masia. En aquell any fou venut i les seves pedres aprofitades per a noves construccions.

La demarcació parroquial era formada per masos, entre els quals es destaquen el Mas Vilalta, amb una capella de Sant Nazari adossada a la masia, el Mas del Soler de Terrades també amb capella pròpia del Roser, el Perer, el Molí del Perer, la Rovira, Casamitjana i Codinacs.