Rodors

Vista del sector de Rodors (Moià)

© C.I.C. - Moià

Antiga parròquia del municipi de Moià (Moianès), al NW del terme, centrada per l’església de Sant Feliu de Rodors, al peu del turó on s’aixequen les ruïnes del castell de Rodors (779 m alt.), a la capçalera de la riera de Malrubí..

Tot el sector NW del terme de Moià va formar segles enrere una jurisdicció pròpia que principalment estigué sotmesa al castell de Rodors (Rossedores o Rosedorios els anys 929 i 931). Molt aviat aquest castell va passar al domini directe reial i va ésser regit pels castlans de Clarà. Des del 1381 fou de la família Planella, que el continuà senyorejant fins al segle XVII. En alliberar-se del domini dels Planella, va formar un terme autònom governat pel sotsveguer de Moianès, fins que entre el 1714 i el 1840 va formar amb Ferrerons i Sant Pere de Marfà una batllia pròpia dita de les Tres Quadres i també la Batllia Forana per distingir-la de la de la vila de Moià. Marfà se'n va separar el 1801 i pel 1845 Rodors i Ferrerons es van fusionar amb Moià.

El castell de Rodors va subsistir fins als volts del 1960 com a masia. En aquell any fou venut i les seves pedres aprofitades per a noves construccions.

Restes del castell de Rodors (Moià)

© C.I.C. - Moià

La demarcació parroquial era formada per masos, entre els quals es destaquen el Mas Vilalta, amb una capella de Sant Nazari adossada a la masia, el Mas del Soler de Terrades també amb capella pròpia del Roser, el Perer, el Molí del Perer, la Rovira, Casamitjana i Codinacs.