La seva obra se centra en la denúncia de la degradació i l’explotació de l’home, amb una clara consciència d’eficàcia política. Són remarcables Uma pedrada no charco (1958), As aves da madrugada (1959), Os insubmissos (1961), As máscaras finais (1963), Terra ocupada (1964), Imitação da realidades (1966), As pombas são vermelhas (1977), llibre que recull la seva experiència durant els anys de la revolució, Estórias alentejanas (1977), Fuga imóvel (1982), A ola de calor (1986), Deriva (1993), Nunca Diremos quem sois (2002) i Ao contrário das Ondas (2006), entre d’altres.