Llatinista, advocat d’idees liberals, diputat (1809), s’uní als independentistes del Paraguai i fou un dels membres de la Junta Suprema. Desplaçà la resta de dirigents fins a proclamar-se primer cònsol (1811-16) i dictador vitalici (1816-40). Establí un règim nacionalista, xenòfob, autocràtic i progressista que afavorí les classes populars gràcies a la supressió de les importacions i al conreu de productes autòctons. El seu govern afermà la independència del Paraguai enfront d’Espanya, el Brasil i l’Argentina.