Cenetista, en 1922-23 aportà al grup “La Batalla” el nucli tarragoní. Posteriorment figurà en els primers comitès centrals i comissions executives del BOC i de la Federació Comunista Catalanobalear, amb especials tasques d’organització i de direcció de grups de xoc i d’autodefensa. Amb una personalitat discutida i amb fama de pinxo —fou conegut com El Manquet, perquè li faltava part d’un braç—, el 1935 no acceptà la creació del POUM i passà a la USC i després s’integrà al PSUC. Al desembre del 1936 fou nomenat comissari d’ordre públic i el seu enfrontament amb Dionisio Eroles, cap de les patrulles de control, desembocà en l’intent d’ocupació de la Telefònica (3 de maig de 1937), que desencadenà els fets de Maig. Posteriorment fou substituït i, a l’exili a Mèxic, el 1942 fou expulsat del partit.