Fill del comte Roger I i d’una dama desconeguda, uní en la seva persona el lot important dels Berga, pel seu matrimoni amb Sibil·la de Berga o de Saga (1234), i el comtat pallarès (1236), en la successió del qual, esmenant una disposició paterna, féu entrar (1244) les dones i àdhuc els bastards, originats en l’homònim fill seu Roger de Comenge (nascut Roger IV de Coserans) i coneguts sovint amb el cognom Espanha, que, desposseïts finalment dels béns cispirinencs, reclamaren amb lluites armades l’herència del Pallars.
Executant i retocant el seu pla (1256), posà al capdavant del comtat el seu fill Arnau Roger I de Pallars i assenyalà l’ordre definitiu en la successió, preferint la branca masculina a la femenina. Decantà l’esguard final del Pallars vers el casal català, iniciant amb la seva participació activa en les conquestes de Borriana, el Puig i València, una tongada gloriosa de col·laboració entusiasta amb els reis, portada al punt màxim pel seu fill i successor comtal Arnau Roger I, i duent a terme els enllaços dels seus fills amb cases nobles del Pirineu català, les propietats dels quals arrodoniren el territori pallarès per tots costats, sense menystenir els seus deures amb els comtes de Tolosa pels seus feus i alous de Coserans.