Fill i successor del comte Ramon Roger I. Pel seu primer matrimoni amb Ermessenda, vescomtessa de Castellbò i de Cerdanya, senyora de les valls d’Andorra, Cabó i Sant Joan, regí també aquestes possessions durant la minoritat de llur fill Roger. El 1226 prestà homenatge al bisbe d’Urgell, Pere de Puigverd, per les valls de Cabó, Sant Joan i Andorra, reiterat el 1232. Figura destacada de la resistència occitana contra la croada antialbigesa (1211-26) es reconcilià amb l’Església l’any 1229. Això no obstant, la protecció atorgada als albigesos i la negativa a l’establiment de la inquisició en els seus estats li valgueren una nova excomunió del bisbe Ponç de Vilamur (1237), que no li fou llevada fins el 1240. Tingué també diferències amb el comte Nunó I de Rosselló, a les quals posà terme un conveni (1233) completat per altres acords parcials (1236-37), que fixà els drets respectius al Donasà i la Cerdanya. El 1236 assistí a les corts de Montsó com a vassall dels reis de Catalunya-Aragó. Les aliances matrimonials, per ell hàbilment promogudes, amb els Cardona i els Cabrera, successors aquests dels comtes d’Urgell, contribuïren considerablement a augmentar la influència i les possibilitats d’intervenció dels comtes foixencs en la política catalana.