Es casà amb Beatriu de Cardona, i fou pare d’Arnau Roger IV. En vida del seu pare, assistí a la coronació de Martí I a Saragossa (1399) i a les corts de Barcelona del 1410, que apressà a l’Humà el nomenament de successor. Malgrat participar amb el seu pare en la lluita de Ferran d’Antequera contra Jaume II d’Urgell, aviat es convertí en un dels capdavanters del partit pactista defensor a ultrança de les llibertats i els privilegis de les classes dirigents catalanes enfront de l’autoritarisme de la nova dinastia Trastàmara. Amb Bernat de Cabrera, Dalmau de Rocabertí, Ramon de Perellós i Francesc d’Erill, a la cort de Barcelona del 1416, presidí la facció nobiliària que refusà a Alfons IV els subsidis per a la guerra contra Gènova. Semblantment formà part de la Junta de Molins de Rei (1418), creada per trametre una ambaixada al rei i exigir-li la reforma del govern i l’expulsió dels estrangers dels càrrecs públics del Principat de Catalunya. Com a cap de la facció contrària a qualsevol compromís amb la monarquia, contribuí a desencadenar l’ofensiva pactista de les corts de Barcelona de 1421-23. Amb tot, el 1423 anà amb el seu cunyat Joan Ramon Folc I de Cardona al regne de Nàpols, on, servint el Magnànim, lluità en la conquesta de la capital.