Es destacà en el setge d’Amiens (1597). L’any 1611 esdevingué cap dels hugonots i en dirigí les revoltes del 1621, 1625-26 i 1627-29, però acabà sotmetent-se al cardenal de Richelieu (pau d’Alais, 1629). Retirat a Venècia, en fou el cap de l’exèrcit i hi escriví unes Mémoires sur les choses qui se sont passées en France depuis la mort de Henri le Grand jusqu'à la paix faite avec les réformés au mois de juin 1629. Perdonat per Lluís XIII de França, en comandà les forces que derrotaren Castella a Valtellina (1635). Morí en combat a Rheinfelden.