Coadjutor a Estrasburg (1760), més tard anà a París. Fou nomenat ambaixador extraordinari a Viena (1772), cardenal (1778) i arquebisbe d’Estrasburg (1779). El 1785, víctima d’una conxorxa cortesana i del seu desig d’assolir influència, fou detingut perquè comprà un collar sota la garantia —falsa— de la reina Maria Antonieta, per a la qual creia que feia la gestió. Jutjat (1786), fou desterrat. Elegit diputat dels Estats Generals (1789), topà amb els revolucionaris per la qüestió religiosa i no trigà a tornar a Estrasburg.