OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Roís de Liori

Armes dels Roís de Liori
genealogia geneal
Llinatge noble del Regne de València, on s’establí, procedent d’Aragó, arran de la conquesta, amb Hurtado de Liori (mort vers el 1281) i el seu fill Rodrigo de Liori(mort vers el 1292), que reberen del rei Jaume I béns a Sot de Xera.

Rodrigo fou pare de Gil (I) Roís de Liori (mort vers el 1346), gran privat del rei Jaume II, i aquest Gil, de Gil (II) Roís de Liori (mort vers el 1414), governador general d’Aragó i canceller reial, que tingué per fill Sanç (I) Roís de Liori i Fernández de Heredia (mort vers el 1420), que fou almirall de Sicília i vescomte de Gagliano, títol en el qual el succeí el seu fill Sanç (II) Roís de Liori i de Centelles (mort vers el 1458), baró de Riba-roja i senyor de Betxí, i el seu net Joan Roís de Liori i de Mur (mort vers el 1495). Aquest, en un primer matrimoni, amb Beatriu de Montcada, a la qual vengué Riba-roja, fou pare d'Elisabet Roís de Liori i de Montcada, que aportà les senyories de Seta i Travadell i les baronies de Betxí i Gorga al seu marit, Alfons de Cardona (llurs descendents empraren alguna vegada el cognom de Roís de Liori); i d'Hipòlita Roís de Liori i de Montcada, baronessa de Riba-roja, muller de Lluís de Requesens, comte de Palamós. En un segon matrimoni tingué Gil (III) Roís de Liori i de Cervelló (mort vers el 1525). Net d’aquest darrer fou Eiximèn Roís de Liori i de Pertusa (mort el 1617), que comprà la baronia d’Alcanalí i Mosquera, que vinculà, agnatíciament, amb facultat reial, el 1616. En morir el 1766, sense fills mascles, el seu quadrinet Lluís (II) Roís de Liori i Salvador, setè baró d’Alcanalí i Mosquera, el títol passà a la segona línia, iniciada per Dídac Roís de Liori i Conchillos (mort el 1663), segon fill del primer baró, concretament al rebesnet d’aquest Dídac, Josep Roís de Liori i Izco (mort el 1728), que fou vuitè baró. Besnet d’aquest fou Josep Ruiz de Lihory i Pardines, tretzè baró. El llinatge s’extingí en morir (1968) les seves dues filles.

Col·laboració: 
AFE

Llegir més...