De veritable nom Louis Farigoule, emprà l’altre com a pseudònim, que després legalitzà. Desenvolupà la teoria de l'unanimisme, que recull en els seus llibres poètics L’âme des hommes (1904) i La vie unanime (1908). Conreà també la novel·la: Les copains (1913) i sobretot la llarga sèrie Hommes de bonne volonté (27 volums, 1932-47); el teatre: Knock ou le triomphe de la médecine (1923), Le mariage de Monsieur le Trouhadec (1925), etc, l’assaig i el periodisme. Darrerament publicà algunes obres amb elements autobiogràfics: Lettres à un ami (1964-65) i Amitiés et rencontres (1970).