Constitueix una conca intermuntana semitancada, amb glacis afluents des de les muntanyes circumdants: al NW i al N, la serra del Reclot (1 058 i 802 m alt.); al límit nord-oriental, la serra dels Bertrans (574 m) i l’extrem meridional (691 m) de la serra de la Safra; a l’E, la serra de la Forna; al SE, l’Ombria del Rollo; al S, la serra de la Cava (952 m), la penya de la Mina (1 053 m) i la penya Gorda (1 099 m), ambdues de la serra d’Algaiat. La rambla Fonda connecta les depressions quasi tancades; cal esmentar a més el barranc de les Coves i la rambla de Tarafa (o de la Romana ). Les terres incultes ultrapassen les 1 200 ha, i de les 1 888 ha de secà del 1990 només són conreades 1 057 ha (vinya, ametllers i oliveres). El regadiu, que aquell any només cobria 36 ha, n'ocupà ara prop de 1 227 a base de fonts i pous; predominen els ametllers, la vinya i els parrals de raïm tardà. El poble , anomenat també la Romana de Baix (2 407 h [2006], romans ; 420 m alt.), es troba en un embrancament de camins, prop del límit lingüístic. L’església parroquial de Sant Pere havia estat sufragània de la de Novelda, municipi al qual pertangué l’actual terme fins el 1929. La població donà nom al marquesat de la Romana. El municipi té nombroses caseries, entre les quals Alcanà, Algaiat, els Bertrans, la Boquera, els Palaus, les Joveres, els Canisis, la Solana Alta i la Solana Baixa, l’Ombria Alta i l’Ombria Baixa de la Romana.
L’ajuntament de la Romana de Tarafa
© Fototeca.cat