Comprèn el sector oriental de la regió administrativa de l'Emília-Romanya i s’estén al S del riu Reno fins a la vall del riu Tavollo, que la separa de les Marques. Participa de la naturalesa de l’ Emília, a excepció del SW, que correspon a la dorsal apenina; la resta és una plana constituïda per al·luvions quaternaris i drenada per nombrosos rius que corren paral·lels a l’Adriàtica, on presenta una costa rectilínia, uniforme i plana. La riquesa de la Romanya és bàsicament l’agricultura; s’hi destaquen els conreus de fruiters, que l’han posada a l’avantguarda d’aquests productes; hom també conrea la bleda-rave, cereals (blat), vinya i farratge. Complement d’aquesta rica agricultura és la ramaderia, principalment bovina i porcina. L’activitat industrial és representada per la indústria manufacturera, l’alimentària (conserves i refinatge de sucre) i químiques. El centre més important és Ravenna. Part de l’Emília durant l’època romana, fou presa per Odoacre i pels gots, successivament. Centre de la Itàlia dominada per Bizanci (504-751), fou envaïda pels llombards, que en foren expulsats pels francs. Aquests la cediren a la Santa Seu (s VIII), però no caigué sota el domini pontifici fins el 1278, que hom arribà a un acord amb l’Imperi. El 1375 el legat papal reprimí la rebel·lió de les ciutats de Cesena i Faenza. Cobejada pels estats veïns —Milà, Florència i Venècia— i mancada d’un poder unitari, fou víctima de l’arbitrarietat dels papes. Així, Cèsar Borja fou nomenat duc de la Romanya (1501) pel pontífex Alexandre VI. El 1503, però, fou sotmesa pel papa Juli II. Tanmateix, les ciutats s’oposaren a aquest domini i provocaren una sèrie de lluites i tensions, afavorides pels nobles, que volien emancipar-se de la Santa Seu. El 1796 fou envaïda per França, que l’annexà a la República Cispadana (1797) i el mateix any s’integrà amb aquesta a la República Cisalpina. Part de la República Italiana (1802) i del regne d’Itàlia (1805), el congrés de Viena la restituí al papa. Rebel·lada contra aquest (1831), fou sotmesa per Àustria l’any següent, que l’ocupà fins el 1838 i la tornà a ocupar del 1849 al 1859. El 1860 votà la seva annexió al regne italià.