Diputat per la Unión Liberal (1856), participà en la revolució del 1868. Sotssecretari de governació en el govern Sagasta (1871), fou ministre de la governació en el govern Cánovas (1875). Col·laborà amb els conservadors de la Restauració, però el 1885 trencà amb ells i fundà el Partido Reformista, situat entre conservadors i liberals. Fracassat l’intent el 1888, tornà al partit conservador i ocupà el ministeri d’ultramar (1891-92), des d’on s’oposà a l’autonomia cubana. Proteccionista, els escàndols financers a l’ajuntament de Madrid dut pels romeristes contribuïren a la caiguda del govern (1892), però ell encara ocupà el ministeri de gràcia i justícia (1895). El 1902 fou elegit president del Congrés, on fou censurat diverses vegades.