Estudià amb els jesuïtes al seminari de San José de la Montaña (San Salvador) fins el 1937. Posteriorment anà a Roma, on fou ordenat sacerdot el 1942. Retornà al seu país el 1943, i aquest any s’incorporà a la parròquia de San Miguel, on dugué a terme la seva tasca pastoral fins el 1970, que fou nomenat bisbe auxiliar de San Salvador. Bisbe de Santiago de María (1974), passà a la seu arxiepiscopal de San Salvador el 1977. Tot partint de posicions socials i eclesials conservadores, en adonar-se de la situació d’injustícia que patien àmplies capes de la població salvadorenca, esdevingué un defensor apassionat dels més oprimits, cosa que el portà a aproximar-se a l’anomenada teologia de l’alliberament, sense arribar, però, a identificar-s’hi del tot. El canvi de posició li valgué reiterades amenaces de mort des de cercles i mitjans pròxims al govern. Morí assassinat per un franctirador de la milícia d’ultradreta dels esquadrons de la mort mentre celebrava missa, l’endemà d’haver fet una crida al govern i a l’exèrcit perquè s’acabés la repressió. El maig del 2015 el papa Francesc el beatificà en una cerimònia multitudinària celebrada a San Salvador, i el 14 d’octubre de 2018 el canonitzà.