Fill petit del marí Agustín Roncali y Martínez de Murcia. Féu la campanya del Nord en la primera guerra Carlina (1833-40) i comandà després, com a mariscal de camp, la divisió de Castella la Nova (1840). Desapareguda la regència d’Espartero, amb qui tingué friccions, fou capità general de Navarra i de València (1843-46). Es distingí per la seva repressió contra l’aixecament progressista de Pantaleó Boné a Alacant. Assetjà la ciutat, en blocà el port i prengué dràstiques mesures contra els insurrectes. Obtingué el títol de comte d’Alcoi (1846), fou senador (1845-57), capità general de Granada, Galícia i Cuba, ministre de la guerra i, el 1852, president del consell de ministres i ministre d’estat. Era germà del primer marquès de Roncali.