Durant els anys trenta, dugué a terme una gran activitat literària. Com a dramaturg publicà La Simona del castell (1935) i a la “Biblioteca Teatral de les Escoles Catòliques”, El pessebre de la cegueta (1933), La filla del joglar (1934) i L’Eloi, ferrer de Figueres (1935). El 1937 aparegué Hong-Cong, 19 (groc-oliva), un recull de narracions de mirada compassiva i irònica envers l’ésser humà. L’any següent publicà el recull de poemes L’oreig i la branca (1938). Amb un llenguatge molt treballat i musical, típic de la poesia de l’època i especialment proper a Marià Manent —que prologà aquest llibre—, la poesia hi és concebuda com a via d’humanització del món, que permet aprehendre des de la perspectiva pròpia de l’infant i dignificar així l’ànima humana. També traduí Baring, Mansfield, Hemingway i Shelley. Durant la postguerra continuà, tot i que produint menys, la seva activitat de poeta i traductor. Com a poeta, els anys quaranta publicà a l’antologia Poesies —juntament amb Josep Romeu, Palau i Fabre i Rosa Leveroni—, el 1954 publicà uns Goigs a la Sagrada Família, i el 1992 s’autoedità Petit mosaic de tannka, en el qual es mostra fidel al seu concepte de poesia dels anys trenta. Com a traductor, recuperà les traduccions de Mansfield i Hemingway al català i traduí Baring al castellà. Traduí també poemes i novel·les anglesos.