Vida
Inicià els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Eduard Toldrà a Barcelona, Sergiu Celibidache a l’Acadèmia Chiggiana de Siena i Jean Martinon a Düsseldorf, on obtingué el primer premi de fi de curs. Del 1960 al 1962 actuà a Amèrica. El 1965 aconseguí per oposició la plaça de director titular de l’Orquestra Simfònica de la RTVE, càrrec que mantingué fins el 1967. Ha estat director titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1967-78 i 1981-86) i director musical de l’Orquestra Nacional d’Espanya (1978-81). El 1989 fou nomenat director musical del Teatro Real de Madrid.
El 1978 debutà amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín, convidat per Herbert von Karajan. Ha realitzat una brillant carrera internacional, en la qual destaca la tasca al capdavant de l’Orquestra de Cambra Holandesa. El 1979 en fou nomenat director titular i feu gires de concerts per diversos països, entre els quals la Xina. Posteriorment en fou principal director convidat. Ha obtingut notables èxits dirigint les formacions més importants d’Europa, Amèrica, el Japó i la Xina. Dirigeix amb regularitat a Barcelona, sobretot al Liceu. També fou director titular de la Reial Filharmonia de Galícia.
En el camp de l’òpera destaquen els seus èxits amb les obres de W.A. Mozart, R. Strauss, G. Verdi, G. Puccini, R. Wagner, A. Berg, B. Britten, L. Janácek, etc. Cal destacar també la seva direcció de la primera producció mundial de l’òpera The Duenna, de Robert Gerhard, i de Divinas palabras, d’Antón García Abril.
Sobresurten els seus enregistraments en el camp de la música espanyola: obres d’E. Granados (Goyescas), F. Mompou o X. Montsalvatge, així com nombroses sarsueles (Doña Francisquita, Bohemios i La verbena de la Paloma). El 1965 rebé el Premi Internacional del Disc Arthur Honegger per la gravació de Les set paraules de Crist, de J. Haydn. El 2009 les companyies discogràfiques Warner Classics i Claves van editar dos discos monogràfics seus dirigint la Real Filharmonía de Galícia, dedicats a Frederic Mompou i Manuel de Falla.
De la producció com a compositor cal destacar-ne les cantates per a corals infantils Tirant lo Blanc (1977) i Un concert desconcertant (1986) i l’obra per a soprano, cor infantil i orquestra Como el viento y el mar (2000), amb text de Federico Mayor Zaragoza.
Ha realitzat cursos de direcció a Barcelona i Rotterdam. A partir del 1999 ha participat en el Curs Internacional de Direcció d’Orquestra d’Igualada i és professor i director titular de la càtedra d'orquestra de cambra Freixenet de l'Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid. El 1988 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el 1989 el Ministeri de Cultura li concedí el Premio Nacional de Música i el 2012 rebé la Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu, on ha dirigit en nombroses ocasions des de la temporada 1965-66.
Bibliografia
- Ros i Marbà, Antoni; Suñén, Luis: La música: hablando con Antoni Ros-Marbà, Acento, Madrid 1994.