Es caracteritzà pel seu classicisme i per un perfecte domini de la tècnica. Publicà Abril (1935), La casa encendida (1949), Rimas (1951), Segundo abril (1972), Canciones (1973), Diario de una resurrección (1979), La carta entera (1980) i Poesía reunida (1983) que inclou gran part de la seva obra, entre d’altres. En el camp de la investigació és autor de Cervantes y la libertad (1960), Pasión y muerte del Conde de Villamediana (1964), El sentimiento del desengaño en la poesía barroca (1966), Antonio Machado (1978), etc. Fou membre de la Real Academia Española.