Filla del gèpida Cunimund, fou presonera i després esposa del longobard Alboí, que l’obligà a beure en el crani del seu pare. En venjança, el féu matar per mitjà d’Helmoquis, amb qui es casà (572). Perseguits pels longobards, es refugiaren a Ravenna i s’endugueren el tresor reial. Rosamunda emmetzinà Helmoquis, però aquest l’obligà a compartir la beguda.
La seva vida violenta i passional ha inspirat nombroses obres literàries i musicals, entre les quals cal destacar les tragèdies de V. Alfieri (1783) i d’A.Ch. Swinburne (1861).