Professor a Göttingen i a Leipzig, pertangué juntament amb Knies i Hildebrand a la vella escola històrica, la qual utilitzà el mètode inductiu enfront de l’anàlisi deductiva de l’escola clàssica. Les seves obres principals són: System der Volkswirtschaft (‘Sistema d’economia popular’, 1854-94) i Grundriss zu Vorlesungen über die Staatswirtschaft nach geschichtlicher Methode (‘Fonament per al curs d’economia política, segons el mètode històric’, 1843).