Estudià a l’Escuela de Veterinaria de Saragossa i treballà a Barcelona i Ripoll. Hagué d’exiliar-se arran de la Setmana Tràgica (1909) i passà a França, on s’interessà per l’estudi de les produccions pecuàries del Principat. Aprovat en les oposicions al cos de veterinaris inspectors d’higiene pecuària, fou destinat a la duana de Puigcerdà, on treballà (1910-14) en el primer treball zootècnic de base científica dels Països Catalans: La ramaderia de la Cerdanya, premiat per l’Associació de Ramaders d’Espanya. El 1916 assolí la càtedra de l’Escola d’Agricultura de Caldes de Montbui i el mateix any 1916 Prat de la Riba el nomenà director dels Serveis de Ramaderia de la Mancomunitat de Catalunya. Féu una intensa tasca divulgadora de noves tècniques en la cria i alimentació del bestiar, amb cursets de perfeccionament, concursos (que contribuïren a fomentar l’explotació de les races autòctones més interessants i adients a les condicions de cada comarca). El 1919 Puig i Cadafalch el féu director dels Serveis de Patologia Animal i dels de l’Ensenyament Agrícola Postal, de la Mancomunitat. El 1931 esdevingué director del Parc Zoològic de Barcelona. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i col·laborador de la Societat Catalana de Biologia, promotor de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i dirigí la revista Agricultura i Ramaderia. Autor d’assaigs científics i de divulgació, com Malalties del bestiar (1911), El llibre de la pagesia (1917), La raça (1930) i aprofundí l’estudi zootècnic del guarà català. Els darrers anys de la seva vida actuà en política; fou elegit diputat per l’Esquerra Republicana al primer Parlament de Catalunya (1932). Publicà algunes obres de tema polític, com Diferències entre catalans i castellans (1917) i La defensa interior de Catalunya (1932).