Fill d’un refugiat polític italià. Fou un dels fundadors de la Pre-Raphaelite Brotherhood. En una primera etapa (1845-58) pintà aquarel·les amb temes de Dant, Shakespeare, Bowning i del cicle del rei Artús. L’única tela d’aquest moment és: La infantesa de la Mare de Déu (1849, National Gallery, Londres).
El 1859 tornà a la pintura a l’oli. Aviat s’apartà del prerafaelitisme, bé que conservà els temes medievals, perquè la realitat esdevingué en la seva obra lirisme decoratiu i perquè la seva preocupació essencial fou la figura femenina, com hom pot veure en els retrats de la seva esposa Elisabeth Siddal (tinta, 1855, Ashmolean Museum, Oxford) o en els temes al·legòrics on aquesta apareix: Beata Beatrix (1863, Tate Gallery), on les seves faccions es barregen ja amb les de qui serà la seva model: Jane Morris, l’esposa de W. Morris, de qui Rossetti estigué enamorat: Prosèrpina (1874, Tate Gallery).
Beata Beatrix (1863), per Dante Gabriel Rossetti
© Fototeca.cat
El seu estil, botticel·lià i lineal en la primera època i la del seu matrimoni: Dantis amor (1860, Tate Gallery), esdevingué més solt i les composicions perderen simplicitat per a fer-se més complicades: Astarté Siríaca (1877, City Art Galleries, Manchester). Influí molt en el simbolisme i el Modernisme, tant per les seves obres, de fort contingut literari i decoratiu, com pel fet d’ésser el creador d’un tipus femení melangiós característic d’aquests dos moviments. Dins el prerafaelitisme literari, fou un dels membres més destacats; fundà amb el seu germà William Michael Rossetti The Germ, portaveu de llurs idees estètiques.
De la seva obra destaquen Poems (1870), Ballads and Sonets (1881) i les traduccions de la Vita Nuova de Dant i d’altres poetes italians, reunits en The Early Italian Poets (1861, el 1874 amb el títol de Dante and His Circle).