Deixeble de Gustave Moreau a l’École des Beaux-Arts de París, a la mort del qual fou nomenat conservador del Musée Gustave Moreau. A París vers el 1898 travessà una crisi moral i artística que es resolgué vers una orientació profundament religiosa el 1904 en conèixer J.K.Huysmans i L.Bloy. Fruit d’aquesta orientació és una obra que, temàticament, descriu el sofriment i la misèria humana: desheretats de la fortuna, pallassos, prostitutes, i on els temes religiosos esdevingueren més i més importants; durant els darrers vint anys de la seva vida, pintà sobretot Crists a la creu i escenes bíbliques; és molt important la sèrie de cinquanta-vuit gravats en coure titulada Miserere. La seva obra es caracteritza estilísticament pels perfils fortament marcats mitjançant traços negres a la manera de les vidrieres. La seva concepció del món, profundament medieval, inseparable de la seva fe angoixada, fa la seva obra eminentment expressionista.