Professor de la Universitat de Ginebra i majoral del felibritge. Com a baile fou (1902-09) lloctinent del capolièr Dévoluy en la direcció del moviment felibrenc. Esdevingué un dels col·laboradors més assidus de la Revue des Langues Romanes i el 1913 defensà les seves tesis sobre la sintaxi dels parlars provençals moderns i sobre el desenvolupament del llenguatge en l’infant bilingüe. La seva Grammaire istorique des parlers provençaux modernes (1930-41), publicada pòstumament, a cura de Grammont i de Wartburg, roman la summa encara no superada de la lingüística diacrònica de l’occità.