Deixeble de T.Garnier, fou Premi Roma (1920) i esdevingué un dels arquitectes oficials del moment pel seu eclecticisme, encobert d’aparences modernes, com el Centre de xecs postals a la rue des Favorites, a París (1932), o l’annex a la Bibliothèque Nationale, a Versalles (1933), o l’immoble que construí a la rue Guynemer, a París (1925), que esdevingué el prototip dels seus posteriors. Cap de la reconstrucció de Nantes —a partir del 1945—, hi edificà l’hospital de la ciutat.