Membre de la Comuna, se n'allunyà després i acabà entre els moderats i reialistes. Professor a la Sorbona (1811-14), fou restaurador de la filosofia espiritualista després de la caiguda del règim napoleònic. Formulador del doctrinarisme, s’oposà a la ideologia de la Il·lustració —sobretot del sensualisme de Condillac— i elaborà un sistema eclèctic amb elements de l’espiritualisme francès clàssic i de l’escola escocesa del sentit comú. A Catalunya influí sobre R.Martí i d’Eixalà i X.Llorens i Barba.