Fill de Pere de Rubí i de Sabater i de Regina de Boixadors i Crassi, rebé de Carles II el títol de marquès de Rubí (1694). Fou un dels fundadors i primer secretari de l’Acadèmia Desconfiada (1700). Austriacista, participà en la defensa de Barcelona (1706), i el 1707 fou ascendit a coronel. Ajudant del príncep Jordi de Darmstadt, el rei arxiduc el féu general d’artilleria (1711) i el nomenà lloctinent de Mallorca (1713), des d’on s’esforçà a ajudar la Barcelona assetjada pels filipistes. En caure aquesta (11 de setembre de 1714), continuà la resistència de l’illa fins a la invasió borbònica (juny-juliol del 1715). El 1717 fou general d’artilleria imperial i designat virrei austriacista de Sardenya; el mateix any fou atacada l’illa per les tropes borbòniques i hagué de capitular. Fou nomenat governador d’Anvers (1719-40) i mariscal del camp imperial. El 1734 fou nomenat virrei de Sicília, càrrec que no ocupà per la invasió borbònica d’aquell any, i tornà a Viena.