És drenat per barrancs afluents al riu Vernissa. El relleu, suau i ondulat, s’alça bruscament al sector meridional, pròxim a la serra de Benicadell. Els conreus ocupen tres quartes parts del terme: predomina el secà (vinya, oliveres, arbres fruiters, cereals); el regadiu (24 ha), destinat a hortalisses i tarongers, aprofita l’aigua de fonts i pous. L’augment demogràfic, accelerat des del començament del s. XX, s’estancà a partir de l’any 1940. El poble (154 h agl [2006], rugatins; 296 m alt.) és al sector més pla, a la vora de la carretera d’Almansa a Gandia. L’església és dedicada a la Mare de Déu de la Gràcia, i és sufragània de la d’Aielo de Rugat. El castell de Rugat era una fortalesa d’origen islàmic; dins el seu terme hi havia diverses alqueries. Pertangué a la corona fins a mitjan s XIV, que la senyoria passà al monestir de Valldigna i esdevingué centre de la baronia de Rugat. Lloc de moriscs (50 focs el 1609) de la fillola de Castelló de les Gerres, depengué inicialment de la parròquia de Montitxelvo; hom atorgà nova carta de població, després de l’expulsió, el 1627. El municipi comprèn l’enclavament de Barraix.