Membre de l’esquerra hegeliana (l’òrgan de la qual, el Hallesches Jahrbuch —després Deutsches Jahrbuch —, fundà el 1838), a París conegué H. Heine i K. Marx, amb el qual publicà el primer i únic número del Deutsch-Französisches Jahrbuch (1844) i a Londres col·laborà, el 1849, amb A. A. Ledru-Rollin, en la formació del Comitè Democràtic Europeu; des del 1866 seguí Bismarck. Antiidealista, criticà l’especulació romàntica i metafísica i publicà, entre altres obres, Die Platonische Ästhetik (1832), Neue Vorschule der Ästhetik (‘Nova escola preparatòria de l’estètica’, 1837) i Geschichte unserer Zeit (‘Història del nostre temps’, 1881).