Deixeble de Jordi Rubió i Balaguer, publicà el llibre de poemes Alma a la luna (1948). S’especialitzà en l’estudi de l’humanisme a Catalunya amb textos apareguts a Estudis Romànics i al Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. És autor d’una Història de la literatura catalana (1954), primera síntesi extensa sobre la literatura catalana publicada després del 1939, prologada per Rubió i Balaguer, de Valor literario de los preámbulos de la cancillería real catalano-aragonesa en el siglo XV (1956) i de l’antologia Panorama del pensament català contemporani (1963), amb pròleg de Jaume Vicens i Vives. Promogué un gran nombre d’obres pedagògiques, i n’escriví algunes; col·laborà també en publicacions de formació religiosa, com Delta.