Fill d’Àngel Ruiz i Pablo. A 19 anys es traslladà a Barcelona, on col·laborà amb G. Palau en la creació de sindicats catòlics. Llicenciat en dret, s’especialitzà en estudis laborals. El 1920 es traslladà a Madrid i treballà amb Á. Ossorio y Gallardo i més tard amb M. Maura, que, proclamada la Segona República, el nomenà inspector general d’assegurances. Representant de l’Estat espanyol al consell d’administració de l’OIT a Ginebra fins el 1936 i president de la comissió mixta arbitral agrícola, vicepresident del treball i altres, des del 1939 exercí d’advocat a Madrid. Fou redactor, entre altres, de La Veu de Catalunya i La Vanguardia, i col·laborador d'El Matí. Publicà Ensaig històric dels dotze anys que seguiren al de sa Desgràcia de Ciutadella (1910), Balmes, la libertad y la constitución (1929) i Balmes, conductor d’esperits (1932). El seu germà Jaume Ruiz i Manent (Ciutadella, Menorca 1897 — Barcelona 1945), escriptor establert a Barcelona (1911), fou redactor de La Vanguardia i director d'El Matí. Des del 1939 col·laborà també a Destino. És autor de diverses traduccions al català.