Estudià a Oxford i a Cambridge. Ordenat de prevere el 1951, exercí diversos ministeris pastorals i directius a Cambridge. Bisbe de Saint Albans (1970). Del 1980 al 1991, fou arquebisbe de Canterbury i, doncs, primat de l’Església anglicana, com a successor de F.D. Coggan. Interessat en els contactes ecumènics, ja des dels seus anys de ministeri sacerdotal (formà part d’una comissió anglicanoortodoxa), protagonitzà els contactes i acords entre catòlics i anglicans (anglicanisme).