Entre aquests escrits cal esmentar Unto This Last (1862) sobre els principis de l’economia política. Però és en el camp de la teoria i la crítica de l’art on tingué més transcendència i repercussió. Defensor, des del 1851, dels prerafaelites —grup amb el qual mantingué una relació estreta—, revalorador de l’obra de William Turner, escriví alguns dels texts fonamentals de la segona meitat del segle XIX: Modern Painters (1843), The Seven Lamps of the Architecture (1849) i The Stones of Venice (1851), text que acabà gairebé amb el neohel·lenisme de l’Amèrica del Nord i d’Europa substituint-lo pel neogoticisme. Ruskin condiciona la desintegració del món artístic que té lloc en aquells moments, a les condicions econòmiques i socials i en fa responsable no pas els defectes contingents de la civilització industrial, sinó el mateix sistema. Per això rebutja tot el que produeix la indústria i torna als plantejaments de l’època medieval.
John Ruskin
© Fototeca.cat
Escriptor anglès que dugué a terme una àmplia obra escrita i una intensa activitat política com a reformador social i moralista.