El 1851 es graduà d’enginyer de camins, canals i ports i el 1870 d’arquitecte. Fou enginyer titular de la província de Sòria i hi projectà el ferrocarril de Torralba a Sòria. Establí l’emplaçament de l’antiga Numància (1863). Exercí diversos càrrecs públics i el 1878 ingressà a l’Academia Española; també fou membre de l’Academia de la Historia, de la de San Fernando, etc. Publicà Teoría de los puentes colgantes (1854), La Geografía de España de Edrisi (1881), Estudio sobre la invasión de los árabes en España (1892), etc.