Professor de dogmàtica a Estrasburg (1868-73), fundà a París l’École Libre des Sciences Religieuses (1877), futura facultat protestant de la Sorbona. Fou deixeble d'F.E.D.Schleiermacher i d'A.Ritschl, n'aplicà el criticisme al dogma cristià, interpretat com l’expressió simbòlica d’una experiència religiosa col·lectiva subjecta a evolució. Influí no sols en el protestantisme liberal, sinó també en el Modernisme catòlic. Entre les seves obres cal destacar Esquisse d’une philosophie de la religion d’après la psychologie et l’histoire (1897) i Les religions d’autorité et la religion de l’esprit (1903).