És conegut sobretot pels seus estudis sobre l’acústica de les sales i la reverberació. Estudià a la Universitat Estatal d’Ohio, on impartí classes a partir del 1890. El seu primer projecte fou la sala de conferències del Fogg Art Museum, i més tard participà en el del Music Hall de Boston (1898). Els èxits obtinguts, sobretot en aquest darrer projecte, li proporcionaren una gran fama. Descobrí la llei que duu el seu nom que calcula la relació entre el temps de reverberació, la capacitat d’absorció del so i les dimensions d’un auditori, i que constitueix la base per al càlcul acústic de les sales.
Pòstumament es publicà la seva obra Collected Papers on Acoustics (1922). La unitat d’absorció acústica usada als països anglosaxons porta el seu nom, sabine.