Fundà, amb F. Pessoa, la revista “Orpheu”, divulgadora dels moviments d’avantguarda. El 1914 publicà els poemes de Disperção, que , amb Indícios de Oiro, integren les seves Poesias Completas (1946). Amb una exacerbada consciència de marginat —que el portà al suïcidi —i profunda egolatria, és un poeta de trànsit entre el simbolisme i el futurisme. Escriví també la novel·la Confissão de Lucio (1914), contes (Céu em Fogo, 1915), teatre (Amizade, 1912) i dos interessantíssims volums de correspondència amb F.Pessoa (1958-59).