Director del museu d’instruments de Berlín (1919), en temps del nazisme fugí a París (1933) i, posteriorment, als Estats Units (1938). Juntament amb O.Abrams i altres, és un dels fundadors de la moderna etnomusicologia. En els seus estudis adoptà una perspectiva evolucionista i s’interessà especialment pels instruments. En aquest camp, amb E.O.Hornsbostel posà els fonaments de l'organologia. Publicà, entre d’altres Real-Lexikon der Musikinstrumente (‘Enciclopèdia pràctica dels instruments musicals’, 1913), Handbuch der Musikinstrumentekunde (‘Manual dels tipus d’instruments musicals’, 1920), Vergleichende Musikwissenschaft (‘Musicologia comparada’, 1930) i Rhythm and Tempo (1953).