Combaté les forces napoleòniques (1810). Entre el 1823 i el 1826 féu costat als liberals, però després anà al Brasil amb el rei Pere IV. Participà en l’expedició contra els absolutistes portuguesos i fou governador de Porto (1832). Durant les lluites entre setembristes i constitucionalistes en el regnat de Maria II, ocupà diversos ministeris i del 1860 al 1865 fou president del consell de ministres. Presidí el partit reformista, l’ala més radical del partit històric. Suprimí l’esclavatge a les colònies portugueses.