Estudià l’aristotelisme, dret civil i grec a Ferrara i a Roma. Nomenat secretari per Lleó X (1513-27), bisbe de Carpentràs (1517) i cardenal (1536), exercí diverses funcions polítiques i eclesiàstiques, sobretot de conciliació amb els protestants. Defensà la reforma a Trento. Escriví poemes llatins elegants, (sobretot De Laocoontis statua, 1506), bé que la fama li vingué del seu ciceronianisme, obres de filosofia, de pedagogia i de teologia. El seu comentari In Pauli epistolam ad Romanos fou condemnat.