Monjo de San Millán de la Cogolla (1645), ensenyà teologia al col·legi de San Vicente i a la Universitat de Salamanca. Conciliador, intervingué en les controvèrsies teològiques (quietisme, jansenisme), es mantingué neutral en l’afer de auxiliis (D.Báñez, molinisme) i arbitrà en la controvèrsia monàstica entre Mabillon i l’abat Rancé.
Com a teòleg, es caracteritzà per un retorn als Pares, i sobretot a Anselm de Canterbury (Sancti Anselmi theologia, 1678-81). La seva obra antigal·licana li meresqué d’Innocenci XI el cardenalat (1686). És conegut també pel recull que féu dels texts dels antics concilis hispànics: Collectio maxima conciliorum Hispaniae (1693-1756).