OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Sagàs

Municipi
Berguedà

Sumari de l’article

Sagàs (Berguedà)
© Fototeca.cat
Municipi del Berguedà, estès entre la riera de Merlès (en part límit oriental) i la de Pontarró (en part límit occidental).
Població: 
134 h
[2009]
Extensió: 
45 km2

Situació i presentació

Ambdues rieres desguassen, més avall, al Llobregat. El terme s’estén de NE a SW des del pont de les Goles de les Heures (a l’extrem nord-est) fins a l’antic lloc de Gamissans, prop de la Colònia Prat de Puig-reig, terme amb el qual limita pel S. També limiten amb Sagàs els municipis d’Olvan (W), la Quar (N) i Santa Maria de Merlès (E). A la part central del municipi hi ha la serra de Biure, que separa la vall de la riera de Merlès de la del Llobregat.

Les principals entitats de població són els pobles de Sagàs, el cap municipal, i la Guàrdia i les caseries de Valloriola (també anomenada Valldoriola) i Biure (ambdues caseries es consideren compreses dins l’entitat de població de la Guàrdia; la segona també és denominada Sant Martí de Biure. La població és disseminada, llevat del petit grup de cases del cap de municipi. El terme és travessat per la carretera C-154 de Prats de Lluçanès a Gironella.

La població i l'economia

La població del terme de Sagàs, amb 39 famílies el 1370, ha sofert, els segles XIX i XX, les oscil·lacions característiques de molts indrets rurals: el 1718 tenia 270 h, xifra que augmentà durant un segle i mig fins a situar-se en els 730 h l’any 1857. Des d’aleshores s’inicià una davallada (430 h el 1920, 389 h el 1960, 294 h el 1970, 272 h el 1981, 194 el 1991, 153 h el 2001 i 140 h el 2005).

Encara que l’altitud mitjana del terme és de 737 m, hi ha força terrenys planers conreats. L’agricultura és l’activitat principal; hi predominen els cereals (ordi, blat) i el farratge, i en alguns indrets dels voltants de les rieres hi ha hortalisses per a l’autoconsum. Pel que fa a la ramaderia, destaca la cria de bestiar boví i porcí. L’altra gran riquesa de Sagàs són els boscos, on predominen les pinedes de pi roig i les rouredes.

El poble de Sagàs

Detall del poble de Sagàs
© CIC-Moià
El poble de Sagàs (738 m i 61 h el 2007) és un grup de poques cases que es formà a l’entorn de l’església parroquial de Sant Andreu. Aquest poble s’uneix a la carretera de Berga per un petit branc. La vida és més activa a l’entorn d’aquesta carretera, al llarg de la qual hi ha algunes casetes modernes i la casa del comú.

El poble és esmentat per primer cop en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, l’any 839 (Sagasse). Uns quants anys més tard, el 903, hom bastí un temple que fou consagrat pel bisbe Nantigís d’Urgell, i del qual no resten vestigis. L’església actual o parròquia de Sant Andreu de Sagàs és esmentada l’any 1065 en el document de la donació d’un alou del terme de Sagàs al cenobi de Sant Pere de Frontanyà, o de la Portella. Quan més tard es formà la baronia de la Portella, cap al segle XIV, Sagàs n'esdevingué una de les batllies, a la qual fou agregat posteriorment el castell de Merlès, amb la parròquia de Sant Martí de Merlès, i Santa Maria de Merlès.

Aspecte de l'església de Sant Andreu de Sagàs
© CIC-Moià
L’edifici actual de l’església parroquial, per bé que ha estat molt modificat, encara correspon bàsicament al bastit al segle XI. De la primitiva església preromànica només s’han pogut trobar vestigis d’un temple que era molt probablement de tres naus i, al costat, dins l’àmbit de la capçalera romànica, una necròpoli dels segles IX-X. El temple romànic fou aixecat a la primera meitat del segle XI. És un edifici de planta basilical, de tres naus capçades per tres absis semicirculars i separades per arcs formers sobre pilastres. Originàriament era cobert amb encavallades de fusta, i un seguit de finestres situades al costat de la nau central, més alta que no les laterals, n'il·luminaven l’interior. Aquesta construcció, comuna al N d’Itàlia però infreqüent a Catalunya, fa de Sant Andreu de Sagàs un exemple molt singular en l’arquitectura catalana del segle XI. Posteriorment, al final del segle XI o principi del XII, la coberta de fusta fou substituïda per les voltes, de canó a la nau central i de quart de cercle a les laterals. La decoració exterior, amb arcuacions cegues i lesenes, es limita al frontis i a l’absis central. Aquesta estructura fou molt alterada a partir del segle XVII. Les naus laterals foren compartimentades i convertides en capelles, que més tard serien cobertes amb volta d’aresta, i s’obrí un portal al mur de migdia. L’interior fou modificat amb una decoració neoclàssica al segle XVIII, i al segle XIX es bastí el campanar de torre, a l’angle sud-oest. Després de la guerra civil de 1936-39, l’església fou novament restaurada (1942-50), i s’hi adossà la rectoria. Durant la dècada dels vuitanta es féu una nova restauració de l’església que consistí bàsicament a recuperar l’espai de l’edifici del segle XI i a consolidar les estructures més malmeses. D’aquesta església procedeix, molt probablement, un frontal d’altar romànic del final del segle XII o el principi del XIII conservat al Museu Episcopal de Vic, i sembla que també corresponen a aquest frontal dues taules laterals que es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

La caseria del Carrer de Bonaire, amb edificis a banda i banda de la carretera de Gironella a Prats de Lluçanès, cap a l’W, davant del ramal que des d’aquesta carretera mena a Sant Maurici (del terme de la Quar), es considera compresa dins de l’entitat de població de Sagàs.

A Sagàs hi ha un grup excursionista que promou una caminada popular (l’anomenada Ruta Romànica) el segon diumenge de maig. La festa major se celebra el 30 de novembre, per Sant Andreu, i el 23 d’abril es fa un aplec a l’ermita de Sant Jordi.

Altres indrets del terme

La Guàrdia

El poble de la Guàrdia és en un cim de la serra de Biure (630 m), i el 2005 tenia 65 h. La població, com la de tot el terme, és disseminada, i celebra la festa major el primer diumenge d’octubre. La parròquia se centrava en l’antic santuari de la Mare de Déu de la Guàrdia i fou establerta l’any 1698 (en depenien Biure i Valloriola). L’església actual del santuari, on s’accedeix per un trencall de la carretera de Puig-reig a Prats de Lluçanès, fou erigida al segle XVIII damunt les restes d’esglésies anteriors. En iniciar-se la guerra civil de 1936-39 va ser malmesa, però la imatge que s’hi venerava, de la Mare de Déu de la Guàrdia, va ser salvada i col·locada al santuari l’any 1941. És una talla de fusta policromada, que data del final del segle XIII o del principi del XIV.

La caseria i antiga parròquia i quadra de Valloriola, al S del terme, és situada al cim d’un ser rat que domina el Llobregat. La seva antiga església parroquial, dedicada a Sant Esteve, és actualment sufragània de Santa Maria de la Guàrdia. Prop de Sant Esteve, més cap al S, hi ha l’actual masia de Gamissans, que el 1312 tenia parròquia pròpia dedicada a Sant Andreu, la qual era regida pel mateix capellà de Santa Maria de la Guàrdia i de Sant Esteve de Valloriola.

L’antiga quadra i parròquia de Sant Martí de Biure (o Biure de Berguedà), que, com Valloriola, també es considera compresa dins l’entitat de població de la Guàrdia, és a prop de la riera del Pontarró i del rec de Passavant. L’església de Sant Martí ja és mencionada l’any 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell; alguns anys més tard, el 903, apareixen esmentats els habitants de l’indret, anomenat Bene Vivere (“bon viure”), els quals, juntament amb el noble Guadamir, feren consagrar l’església pel bisbe d’Urgell, Nantigís. Una gran part del territori de Biure depenia del monestir de Ripoll. L’any 1044 fou consagrada la nova església de Sant Martí, que és l’edifici actual, ben conservat tot i les successives reformes.

Sembla que Biure fou residència de l’orde dels templers des de la segona meitat del segle XII fins que fou extingit, a la primera meitat del segle XIV. L’època de les grans pestes, el segle XIV, provocà un despoblament que motivà l’agregació de Sant Martí de Biure a la parròquia de Sant Andreu de Sagàs. L’església, que és un exemplar romànic d’arquitectura senzilla, té una única nau, coberta per una volta de mig punt i acabada amb un absis semicircular. Al segle XVIII foren afegides a l’església una capella lateral i la sagristia.

L'església de Santa Margarida de Sagàs

Al N del cap municipal hi ha l’església de Santa Margarida de Sagàs. L’edifici presenta, al costat d’elements indubtablement romànics, d’altres que molt probablement són anteriors. Aquesta petita capella preromànica, documentada des del 988, és un edifici de nau única, de planta rectangular, més aviat trapezoidal, sense absis, bastida amb carreus tallats toscament i disposats de manera irregular. Les cantonades apareixen reforçades amb blocs de dimensions més grans. Les parets de l’església són primes i això fa pensar que devien suportar una coberta de fusta, que posteriorment fou substituïda per una volta de canó apuntada, raó per la qual s’engruixiren els murs, excepte el de ponent. En aquest mur s’obre precisament el portal d’accés, d’època posterior a la construcció de l’església, i que és format per grans dovelles. L’interior és il·luminat per una finestra en forma d’espitllera, oberta al mur de llevant, i conserva un altar primitiu. L’edifici ha sofert petites modificacions visibles en el parament de la nau.

Les caseries i les masies

Seguint la carretera C-154 cap a l’E, prop del límit amb el terme de Santa Maria de Merlès, hi ha l’hostal de la Roca Encantada, que deu el nom a un gran penyal de pedra calcària que li serveix de base, i, a la banda meridional, prop de Sant Esteve de Valloriola, hi ha la masia de Gamissans. És una casa grandiosa que durant la darrera guerra carlina hostatjà uns 300 homes de les forces carlines. Hi tingué lloc una reunió important de llurs capitostos a la qual assistiren els infants don Alfons i dona Blanca. Dintre el terme de Sagàs hi ha, a més, diverses masies, com les de Can Gavarrós, els Plans, Canelles, els Casals, els Salvans (de Dalt i de Baix), Cerdanyola, Vilardaga, la Batllia, Armengol, Gonfaus, etc. La de Vilardaga és una casa pairal que data del 1560. La Batllia és una casa d’origen medieval i reformada al segle XVIII. L’entrada, porxada i avui ensorrada, conserva encara tres arcs en perfecte estat. Moltes d’aquestes masies són deshabitades, principalment les que pertanyien a masovers.

Col·laboració: 
TLlC

Llegir més...