OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

la Sagrera

Barri
Barcelonès
La plaça porticada de Masadas, al barri de la Sagrera de Barcelona (Barcelonès)
© Fototeca.cat
Barri de Barcelona, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, separat de Sant Andreu de Palomar per la riera d’Horta.

Del 998 es conserven les primeres notícies d’un grup de cases, algunes amb torres de defensa, al voltant de la sagrera de l’església parroquial de Sant Martí. El 1877 hi havia només unes 48 cases. A l’últim terç del segle XIX rebé l’impacte industrialitzador i s’anà transformant en barri industrial, amb predomini dels sectors metal·lúrgic i tèxtil, i es desenvolupà la urbanització del barri amb la formació del Fondo de Sant Martí, mentre que el nom de la Sagrera fou heretat pel nucli de cases que hi havia al llarg de la carretera del Vallès, al N del vell nucli rural de Sant Martí.

El 1877 el travessà el tramvia de Sant Andreu; el 1882 fou inaugurat el tramvia de vapor de la Sagrera a Horta, electrificat el 1901, que empalmà el 1885 amb el de Barcelona a Horta. L’any 1911 La Hispano Suïssa —ENASA el 1946— hi inaugurà una fàbrica que arribà a ocupar més de 8 ha; el 1971 inicià el seu trasllat a la Zona Franca i, actualment, els terrenys que ocupava han deixat pas a un important conjunt d’habitatges (més de 3 ha), a un centre escolar i a un nou parc (4,5 ha), conegut amb el nom de Parc de la Pegaso (1986).

Altres indústries que han estat característiques són la fàbrica de les Filatures de Fabra i Coats i la fàbrica de Blanc d’Espanya. Les cases i els tallers de planta baixa han estat substituïts els darrers vint anys per blocs d’habitatges, especialment voluminosos a ambdós costats de la Meridiana, via que travessa el barri i el parteix en dos sectors, units només per tres passos. El mercat vell és instal·lat a la bonica plaça de Massades, porxada, prop d’on hi ha la parròquia de Crist Rei, on el 1971 fou avortat el primer intent de reunió de l’Assemblea de Catalunya.

Fins el 2007 hi havia estació de ferrocarril de Barcelona a Portbou; entre el mur del ferrocarril i el rec Comtal s’aixecava el nucli de barraques de la Perona, enderrocat l’any 1989. El 1987, a l’altura del carrer de Felip II, hom construí el pont de Bac de Roda (popularment conegut com a pont de Calatrava pel nom del seu arquitecte), que, amb els ponts de la Sagrera (construït al final del segle XIX, rebatejat el 1980 amb el nom de Pont del Treball i més tard amb el de Pont del Treball Digne) i de la Riera d’Horta (clausurat l’any 2009) per damunt de la via del tren, comuniquen la Sagrera amb la Verneda.

Els darrers anys de l’última dècada del segle XX començà a prendre forma el projecte de l’estació de la Sagrera, una gran estació per al tren d’alta velocitat que havia de convertir Barcelona en nus de comunicacions entre la península Ibèrica i Europa via París. L’any 2007 hom enderrocà l’antiga estació de mercaderies i, el juny del 2010 s’inauguraren oficialment les obres.

Emplaçada entre els ponts de Bac de Roda i del Treball Digne, la infraestructura, d’una superfície de 38 ha, havia d’encabir 10 vies per al TGV en el nivell superior i 8 de rodalies en el nivell inferior. Era el projecte de soterrament ferroviari de més magnitud d’Europa. El termini inicial de finalització de l’obra (vers el 2016) ha estat depassat de llarg per una aturada en 2014-18. El febrer del 2011 hom començà la construcció de l’edifici de l’estació. El gener del 2012 s’enderrocà el Pont del Treball Digne i es construí un nou pont provisional a un centenar de metres.

Les obres han donat lloc a una sèrie de troballes arqueològiques. El setembre del 2011 foren localitzades, a una altura propera al Pont del Treball Digne, les restes d’una vil·la romana que ocupaven més d’un miler de metres quadrats. Datada del segle I dC, fou probablement habitada fins al segle V. Hom creu que era un dels diversos conjunts residencials que envoltaven Barcino, segurament una vil·la termal, a causa de l’existència d’una piscina i les restes d’un hipocaust. Després de documentar exhaustivament les restes, hom procedí a tapar-les per a continuar les obres. Les úniques peces preservades foren diversos objectes de ceràmica i un mosaic cúbic de colors, dipositats al Museu d’Història de Barcelona. Posteriorment (juliol del 2012) hom hi trobà el cap d’una estàtua del segle II, molt probablement una representació del déu Dionís. També s’identificaren, el 2011 i el 2018, prop d’un centenar de fosses amb més de 450 cadàvers datats de la primera meitat del segle XVII, els quals correspondrien, segons els arqueòlegs, a soldats de l’exèrcit de Felip IV, acampats durant el setge de Barcelona a la guerra dels Segadors, morts de pesta, no pels combats.

Col·laboració: 
CMC
Data de revisió: 
2018-08-31

Llegir més...