Es donà a conèixer en l’ambient revolucionari amb Esprit de la révolution et de la constitution de la France (1791). Diputat d’un radicalisme extremat, a la Convenció (1792), i fervent partidari de Robespierre, formà part del Comitè de Salvació Pública (1793-94), des d’on propugnà una política de terror. Plenament lliurat a la revolució, reorganitzà els exèrcits del Rin i del nord, que aconseguiren èxits importants, actuà amb decisió contra Hébert i Danton i inicià una política de reformes socials, basades en les lleis de ventós, que confiscaven els béns dels sospitosos per a donar-los als indigents. En produir-se la reacció termidoriana, fou guillotinat.