S’inicià a Solidaridad Obrera i, convertit al catalanisme, fundà, amb Ventura Gassol i d’altres, la revista Dansa, Pàtria i Art (1923), on emprava al pseudònim de Frèbua. Fou un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya i membre de Palestra. Col·laborà assíduament amb Ràdio Associació de Catalunya i fou redactor dels diaris L’Instant, Diario de Barcelonal i La Humanitat, i de la revista Claris. El 1937 fou director general dels serveis informatius de les emissores radiofòniques de la Generalitat, i s’especialitzà en els reportatges en directe. Lluità al front i s’exilià el 1939. Visqué a Cuba i a Mèxic, on fou secretari de la comunitat catalana i també dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats el 1942. Participà en diverses publicacions d’exili i publicà Acte de fe (1946), un tractat nacionalista amb reflexions sobre els fets de l’Onze de Setembre i les formes de vida catalana. Retornat a Barcelona el 1948, fou fundador del grup literari barceloní El Cimbori, secretari de la Penya Santamaria i un important dinamitzador del teatre català.